Habitatges d’ús turístic

Per posar en funcionament un habitatge d’ús turístic cal que el propietari ho comuniqui prèviament a l’ajuntament competent. Els habitatges d’ús turístic són habitatges cedits pel seu propietari, directament o indirectament, a tercers, de forma reiterada i a canvi de contraprestació econòmica, per a una estada de temporada, en condicions d’immediata disponibilitat i amb les característiques que s’estableixen per reglament.

Els habitatges d’ús turístic se cedeixen sencers, i no se’n permet la cessió per estances.

Es considera estada de temporada tota ocupació per un període temps continu igual o inferior a 31 dies, i es considera cessió reiterada quan se cedeix dues o més vegades dins el període d’un any.

  • Cal que l’habitatge d’ús turístic disposi de cèdul·la d’habitabilitat, un servei d’assistència i manteniment i telèfon de contacte permanent.
  • Els habitatges han d’estar suficientment moblats i dotats dels aparells i estris necessaris per a la correcta prestació del servei d’allotjament en relació amb la totalitat de places de què disposin.
  • Els habitatges d’ús turístic s’inscriuen d’ofici en el registre de Turisme de Catalunya.
  • Perquè l’exercici d’aquesta activitat s’ha de desenvolupar dins la legalitat. La legalització de l’habitatge obre l’activitat a un millor posicionament en el mercat, gracies a les polítiques de promoció i a la possibilitat de categorització.
  • L’habitatge legalitzat es beneficia de la difusió i promoció turística que es fa mitjançant la Guia oficial d’allotjaments turístics, i al portal de promoció turística de Catalunya.
  • Que l’exercici de l’activitat tindrà la consideració d’il·legal. Aquesta situació d’il·legalitat posa el propietari en risc de ser sancionat per l’ajuntament o per la Generalitat de Catalunya. La no legalització de l’activitat implica una pèrdua efectiva de competitivitat, i una competència deslleial davant els habitatges que sí estan legalitzats.
  • Per l’exhibició del número d’inscripció en el Registre de Turisme de Catalunya o la referència de la comunicació municipal, en tota mena de publicitat on s’anunciï l’habitatge. L’habitatge d’ús turístic també ha d’exhibir, en un lloc visible i fàcilment accessible, el número de registre d’entrada a l’Ajuntament de la declaració responsable. En canvi, l’habitatge no ha d’exhibir cap placa ni distintiu llevat que estigui categoritzat voluntàriament.
Els establiments podran ajustar-se a una de les 5 categories (voluntàriament) que s’identificaran amb el número de claus corresponents. Els paràmetres que es valoraran seran:

  • Estat de l’habitatge (manteniment i reformes).
  • Estances interiors (sala d’estar, menjador, habitacions, banys i cuina).
  • Mobiliari i parament.
  • Serveis complementaris que ofereix l’establiment.
  • Informació turística i de la zona.
  • Tipologia i localització dels habitatges.

A més de les categories existeixen diferents tipologies d’habitatge d’ús turístic segons l’edificació (pis o bloc, casa entre mitgeres i casa aïllada) i la localització en el territori (ciutat, comarques d’interior, litoral i zones de muntanya).

Per a l’obtenció de la categoria en els habitatges d’ús turístic s’ha de pagar una taxa a l’administració de 144,45€ i quan s’hagi de realitzar una revisió o renovació de la categoria el cost serà de 72,23€. Aquest preu té bonificacions quan es sol•licita la categorització per a dos o més habitatges d’ús turístic situats en el mateix edifici.

La Generalitat considera que aquesta categorització d’habitatges turístic “és una novetat absoluta en el marc de l’ordenació turística d’aquesta activitat. No es coneixen precedents ni a l’Estat ni al nostre entorn europeu de referència”.

  • El propietari no pot al·legar la condició de domicili a efectes d’impedir-hi l’actuació inspectora de les autoritats competents.
  • L’ordenació municipal d’usos del sector on es trobi ubicat l’habitatge, pot limitar o condicionar aquest ús. Els estatuts de la comunitat de propietaris, inscrits en el Registre de la propietat, també poden limitar aquest ús en edificis sotmesos al règim de propietat horitzontal.
  • La lliure accessibilitat no és un element característic de l’habitatge d’ús turístic ja què és el seu propietari qui decideix cedir-lo a tercers, i no té la consideració de local públic.