El guaret que deixem a la nostra explotació té vital importància a:

  • Efectes de diversificació, les explotacions de més de 15 ha de terres de conreu han de comptar amb un mínim del 5% de superfície d’interès ecològic (SIE). Es consideren superfícies d’interès ecològic les terres en guaret i les superfícies dedicades a conreus fixadors de nitrogen (lleguminoses) un cop aplicat el coeficient de ponderació. En relació a les terres de guaret i a efectes de SIE, aquesta  no haurà de dedicar-se a la producció agrària durant, almenys, un període de nou mesos consecutius des de la collita anterior i en el període comprès entre el mes d’octubre de l’any previ al de la sol·licitud i el mes de setembre de l’any de la sol·licitud. En qualsevol cas, aquesta superfície haurà de ser declarada com a superfície en guaret l’any de sol·licitud en el qual es pretengui computar com a superfície d’interès ecològic. Així mateix, a partir de la sol·licitud única corresponent a 2016, les superfícies de guaret que pretenguin computar-se com d’interès ecològic no hauran d’haver estat ocupades per cultius fixadors de nitrogen en la sol·licitud d’ajudes corresponent a l’any anterior.

El pasturatge d’animals es considera producció agrària, i per tant, no es pot efectuar en les superfícies de guaret que es vulguin computat a efectes de SIE.

  • Efectes del compliment d’una activitat agrària (Capítol II del RD 1075/2014), s’haurà de declarar un manteniment de les terres en guaret (treballs de sòl, eliminació de males herbes, etc.). No es concediran pagaments a superfícies que es trobin en estat d’abandonament, és a dir, hi hagi presència de plantes plurianuals arbustives en gran part de la superfície en guaret, i no hi hagi evidència de treballs realitzats. Es permetrà la coberta de rostoll i/o vegetació espontània a tot moment sempre que aquesta sigui de tipus herbaci. No es permetrà coberta de tipus arbustives com estepa, ginesta o baladre.
  • Es considerarà com una situació de risc (hi hauran controls per part de l’administració) aquelles parcel·les o recintes de terres de cultiu s’hagin declarat, de forma reiterada, durant tres anys o més, en guaret, així com que els recintes de pastura arbrada i arbustiva que s’hagin declarat com mantinguts en estat adequat mitjançant tècniques o pràctiques diferents al pasturatge. Apuntar que la bona praxis agronòmica no repeteix el guaret sobre guaret i cal evitar introduir parcel·les abandonades com a guarets.