Ajuts PAC 2014-2020

Dels grans blocs d’actuació que es mouen en la UE, el de la política agrària comuna (PAC) segurament està entre els més importants. Va néixer en els anys 50, en uns temps en els quals el proveïment alimentari no estava garantit i l’agricultura havia quedat devastada i paralitzada per la Segona Guerra Mundial. Des de llavors la PAC ha evolucionat, prenent diferents formes i rutes amb  l’objectiu comú de fomentar la millora de la productivitat, aconseguir l’autoabastiment de la UE a preus assequibles per als seus ciutadans, i garantir una qualitat de vida raonable per als agricultors.

Això s’ha aconseguit a força de polítiques diverses i grans subvencions i ajudes al sector que han incentivat la permanència de l’entorn rural, l’estabilitat econòmica de l’agricultor i l’evolució cap a noves produccions i mercats.

La declaració única agrària (DUN) és el document anual obligatori que ha de realitzar la persona titular de l’explotació agrària ubicada a Catalunya necessari entre altres coses per cobrar les ajudes de  la PAC (Política Agrària Comunitari). La DUN ha d’incloure la totalitat de la superfície, agrària, forestal i improductiva, d’acord amb el SIGPAC, així com les dades de ramaderia que formin part de l’explotació. Tenen obligatorietat de fer-la:

  • Els titulars d’explotacions agràries que vulguin efectuar els tràmits i les sol·licituds dels ajuts directes i dels ajuts associats al Contracte global d’explotació.
  • Els titulars d’explotacions agrícoles que realitzin la seva activitat dins de l’àmbit de la producció primària agrícola, excepte:
    • si destinen íntegrament la producció al consum domèstic privat,
    • si estan inscrits al Registre oficial d’empreses proveïdores de material vegetal, i les seves produccions no es destinen al consum humà o animal.

A continuació us expliquem alguns punts que poden ser del vostre interès:

Al 2015 entrar en vigor la nova Politica Agrària Comuna (PAC) on es desvinculen les subvencions de la producció, posant especial èmfasi en el manteniment del Medi ambient (Greening o “Pagament verd”). Solament alguns cultius i bestiars tindran subvencions complementàries per la producció (antigues ajudes acoblades, que ara es diuen “ajudes associades”).

L’1 de gener de 2015 van desaparèixer tots els antics Drets de Pagament Únic (DPU) assignant-se nous Drets de Pagament Bàsic (DPB) als sol·licitants que van presentar en 2015 la DUN, i que van ser agricultors actius al 2014 o bé, hagin demostrat que assumeixen risc empesarial, i que van presentar la DUN al 2013 (amb algunes excepcions puntuals: nous agricultors, compra o herència d’explotacions, etc.). És a dir, la Unió Europea va decidir mantenir el sistema de drets històrics.

Agricultor actiu:

És agricultor actiu qui realitza en la seva explotació l’activitat agrària. És l’agricultor, o ramader, que l’any fiscal anterior ha realitzat vendes de productes agraris (per 2017: a la Declaració d’Hisenda de 2016, que es va presentar en la primavera de 2016) per un valor igual, o superior, al 20% del valor de les subvencions directes que va a rebre en una determinada campanya.

Els sol·licitants que hagin tingut menys del 20% de vendes agràries a la Declaració de la Renda també podran ser actius si justifiquen que realitzen alguna activitat agrària en la seva explotació, però tindran inspecció amb tota probabilitat per comprovar que conreen adequadament les seves terres i se’ls podrà demanar justificants d’ingressos i despeses (demostrar que han assumit risc empresarial).

Els agricultors qualificats com a “Petits Agricultors” es consideren actius automàticament.

Nombre de Drets de Pagament Bàsic (DPB):

Cada agricultor va rebre el mateix nombre de drets que hectàrees admissibles va declarar en la PAC de 2013, sempre que en la PAC de 2015 no hagi reduït aquest nombre. 

Exemple: si en 2013 tenia 20 drets i 30 has. de terra arable, rebrà en 2015 un total de 30 DPB, sempre que en la PAC de 2015 segueixi conreant 30 has, o més. Si solament conreés 15 has, rebria 15 DPB.

En el cas que el sol·licitant sigui un ramader que no tingui terres de cultiu, se li assignaran els drets a les hectàrees de pastures.

Valor inicial dels nous DPB:

Els nous DPB van tenir un valor aproximat del 63% del valor dels DPU. És a dir, que un dret antic que valia 100 € va passar a valer 63 €. La resta d’ajuda es cobrarà si es compleix el Greening, i com a norma general es va perdre un 9% del valor PDU(excepte casos concrets que cobraran una quantitat similar a anys anteriors: joves agricultors durant els primers 5 anys, sol·licitud d’ajudes acoblades a determinats cultius, etc. ).

Convergència:

El valor inicial dels drets tendirà a convergir a poc a poc cada any cap a la mitjana del valor d’aquest tipus de dret a la regió productiva en què es situa. Hi haurà quatre tipus de DPB: secà, regadiu, cultius permanents i pastures permanents (per a ramaders).

Això vol dir que el que tenia drets molt barats anirà guanyant valor anualment i el que tingui drets molt cars (per exemple: els que provenen de bestiar, hivernacles, regadius intensius, etc.) aniran perdent valor progressivament. Aquest augment o reducció no pot superar certs percentatges. És a dir, la convergència és limitada.

En 2017, el període per sol·licitar la PAC va a ser des de l’1 de febrer fins al  15 de maig . Les novetats reals sobre campanyes anteriors van ser mínimes:

1.- Alguns “canvis” legals, com el concepte d’ “Agricultor Actiu” no tenen cap repercussió pràctica pel 99% dels agricultors i ramaders. El clam del sector agrari per limitar el cobrament de les ajudes de la PAC per aquells que no complien el famós percentatge del 20% d’ingressos agraris s’ha quedat en la pràctica en una decepció. Ara “Agricultor Actiu” és pràcticament tothom, excepte una reduïda llista negra d’exclosos.

En 2017 es consideraran “Agricultors Actius” tots els que realitzin algun tipus d’activitat agrària en la seva explotació, i això ho duen a terme la gran majoria dels agricultors i ramaders, i fins i tot els que amb prou feines trepitgen els seus camps.

Com es comprova que es realitza algun tipus d’activitat agrària?:

  •  En primer lloc es comprova si a l’última declaració d’Hisenda s’ha declarat més del 20% d’ingressos d’agricultura i ramaderia. Els que compleixen el famós 80/20 s’accepten com a actius.
  • Els que no compleixen el 80/20 se’ls demana que justifiquin amb factures les despeses de cultiu i els ingressos: gasoil, abonaments, llavors, abonaments, recol·lectora, etc.
  • Els que no poden justificar gens, queden inclosos en un grup de risc i se’ls inspecciona en el camp per veure si conreen adequadament. Si la inspecció és positiva, s’admeten com a agricultors actius. Si es comprova que no s’ha realitzat cap activitat (no ha llaurat, no han mantingut les plantacions de fruiteres, etc.) aquests són els únics que es consideraria que no són agricultors actius.
  • Els Petits Agricultors es consideren que són tots actius, sense que hagin de justificar gens. Solament es comprovarà que realitzen l’activitat agrària els que tinguin inspecció d’admissibilitat en el camp.

El pagament de les Ajudes de la Política Agrària Comuna (coneguda per les seves sigles PAC) es realitza per unitat de superfície. És a dir, es paga una quantitat determinada per cada hectàrea, o fracció.

Cada hectàrea té moltes opcions de cobrament, per diversos motius: mesures agroambientales, ajudes associades a un determinat cultiu o bestiar, etc. però el grup que suposa una quantitat més elevada és el corresponent als Drets de Pagament Bàsic i el Pagament Verd, o Greening.

Per cobrar els Drets és necessari ser titular històric de Drets de la PAC, és a dir: que en anys anteriors (des de 2003 aprox.) s’hagi conreat terra o mantingut bestiar i al seu moment li adjudiquessin un nombre de Drets determinat, amb un valor variable segons el tipus de cultiu o bestiar que es tenia en aquell moment.

Una altra forma d’obtenir Drets és comprar-los a un altre agricultor, o arrendar-los. També es poden sol·licitar a la Reserva Nacional, però la borsa d’aquests Drets sobrants és molt escassa i amb prou feines arriba per concedir nous Drets als joves agricultors i ramaders que inicien la seva activitat. Aquests Drets de la Reserva Nacional són gratuïts.

Els Drets de la Reserva Nacional se sol·liciten alhora que es presenta la declaració de la DUN anual.

El valor dels Drets depèn de la Regió Productiva a la qual pertanyen. Catalunya està dividida a diverses Regions Productives que tenen una capacitat productiva similar.

Els Drets s’han dividit en 4 grups diferenciats, els quals tenen preus mitjans diferents (a la mateixa regió):

  • Drets de terres de regadiu
  •  Drets de terres de secà
  • Drets de cultius permanents: vinyes, fruiteres, olivar, ametllers, etc. (tant en secà com a regadiu)
  • Drets de pastures (que es pasten, se seguin o s’esbrossin)

Com a referència, podríem dir que a cada hectàrea de secà li corresponen entre 80 i 170 € anuals, a les de regadiu entre 190 i 600, a les d’arbres entre 90 i 500, i a les de pastures entre 70 i 180 € .

La pregunta que es fan sovint molts propietaris de terres, que no les conreen ells personalment, és: Quant cobrarà de la PAC l’agricultor a qui vaig a arrendar-li les meves terres?
Després de llegir l’exposat en els paràgrafs anteriors, la resposta és senzilla: no es pot saber, excepte si l’arrendatari es presta a ensenyar-li la carta d’assignació dels seus Drets de Pagament Bàsic, ja que cada agricultor cobra una quantitat diferent.

Petits Agricultors:

Els agricultors als quals en 2015 els va correspondre menys d’1.250 euros d’ajudes directes van ser qualificats automàticament como a Petits Agricultors, excepte si van renunciar. Aquests agricultors NO cobren pels seus Drets, sinó que els han assignat una quantitat fixa de subvenció anual per a tot el període, fins a 2020 (sempre que compleixin les condicions de Petit Agricultor).

Aquests Petits Agricultors no poden vendre ni arrendar Drets, excepte a familiars de primer grau, per jubilació o herència. Si volen vendre, o arrendar, Drets de Pagament Bàsic hauran de renunciar primer a ser Petit Agricultor.

Per cobrar la PAC és necessari tenir Drets de Pagament Bàsic.

Com a norma general, els agricultors i ramaders entenen que cobren la PAC si reben pagaments pels Drets de Pagament Bàsic (DPB) que posseeixen i pel Greening o Pagament Verd, si realitzen practiques mediambientales. Aquests cobraments suposen el gruix de les Ajudes rebudes pel sector agrari.

No obstant això, tambien hi ha altres subvencions, incloses en la Politica Agrària Comuna, que no precisen tenir DPB. Exemples d’aquestes Ajudes són: les Ajudes Associades a certs cultius i bestiars, les agroambientales, etc.

En general, podem dir que per poder rebre subvencions de la Politica Agrària Comuna (PAC) s’han de tenir drets històrics, obtinguts en els anys anteriors a 2015, comprar drets a altres agricultors que ja els posseeixin, o sol·licitar nous drets a la Reserva Nacional. El problema és que els nous drets de la Reserva Nacional (aquells que han perdut altres agricultors que no els han utilitzat durant 2 anys consecutius) solament es estan concedint als agricultors joves que s’han instal·lat fa menys de 5 anys.

En resum: si no es tenen drets propis, comprats o arrendats, no es pot cobrar la PAC (amb l’excepció dels joves acabats d’instal·lar i nous agricultors). Pot semblar una situació injusta per a aquelles persones que tenen una explotació agrària nova, però això és el que van decidir per majoria els representants polítics de tots els païses de la Unió Europea, i així seguirà mentre no modifiquin la PAC.

Per fer encara més difícil la transferència de drets entre agricultors, la nova PAC solament permet la transferència de drets dins de la mateixa regió productiva. 

Un exemple: Els drets assignats a superfícies de cereals no es poden utilitzar en plantacions de fruiteres. Fins i tot si els drets són de cereals a Lleida és possible que no puguin utilitzar-se en camps de conreu de Tarragona (si el codi de la regió és diferent). Les regions productives es poden consultar a http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/desenvolupament-rural/pagament-basic/model-regionalitzacio/

La transferència de drets solament podrà realitzar-se entre agricultors qualificats com a actius: Aquells que, com a mínim, el 20% dels seus ingressos totals siguin d’activitats agràries o els que demostrin que realitzen activitat agrària.

Si. La Unió Europea no posa cap limitació especial per a les persones jubilades, que segueixen tenint una explotació agrària. Hauran de complir els mateixos requisits que la resta dels agricultors. El problema pot aparèixer amb les limitacions que posa la Tresoreria de la Seguretat Social per cobrar la pensió. Per això convé preguntar en una assessoria, o advocat especialitzat, que ha de tenir en compte per seguir cobrant la pensió de jubilació sense tenir problemes.

També cal tenir en compte que la Seguretat Social permet cobrar el 100% de la pensió i seguir sent el titular de l’explotació agrària (amb les limitacions d’ingressos), però el que no permet és realitzar treballs directament. És a dir, pot seguir dirigint la seva explotació però no treballar les terres o cuidar el bestiar. Aquests treballs haurà d’encarregar-los a altres agricultors en actiu.

En el cas de voler compatibilitzar la seva pensió amb els treballs en la seva explotació, haurà de comunicar-ho a la Seguretat Social i donar-se d’alta. En aquest cas, no podrà seguir cobrant el 100% de la pensió.

Un cop acabat el termini de presentació de la DUN, el Departament d’Agricultlura inicia els controls de les sol·licituds per comprovar que les parcel·les declarades coincideixen amb les dades del SIGPAC, si hi ha diversos sol·licitants que han declarat la mateixa parcel·la, si els expedients tenen la documentació correcta (representant legal de les Societats, Estatuts,, etc.) i també s’iniciaran els controls al camp per comprovar si els cultius declarats es corresponen amb els que hi ha al camp, i si aquests cultius estan cuidats correctament, és a dir, si compleixen la Condicionalitat.

Solament estan exempts de complir la Condicionalitat els Petits Agricultors que l’any 2015 van cobrar menys d’1.250 euros d’Ajudes Directes. Aquesta qualificació com a “Petits Agricultors” els va ser comunicada en la carta on els adjudicaven els Drets de Pagament Bàsic definitius.

Controls Administratius:

Els controls administratius són un creuament de dades entre totes les sol·licituds presentades. En el control administratiu hi ha 2 controls essencials: el control de les parcel·les declarades per diversos agricultors i la superfície elegible dels quals és major que la que permet el SIGPAC per a cada recinte (es diuen Duplicitats), i el control que es realitza amb les dades del SIGPAC (elegibilitat d’un determinat recinte), és a dir, si les oliveres estan declarades en recintes qualificats a la SIGPAC com OV, els ametllers en FS, les vinyes com VI, les pomeres i pereres com FY, els cereals i guarets en TA, les pastures en PS-PR-PA, etc.

 

Una vegada iniciat el procés de Control Administratiu, no es permet rectificar la declaració de la DUN, ni solucionar aquests defectes. Totes les discordances amb el SIGPAC i les duplicitats tenen penalització (si se superen determinats percentatges d’error). 

Les noves parcel·les que s’incorporen a la DUN, i que no són elegibles en el SIGPAC (per exemple: les parcel·les provinents de noves rompudes) no és recomanable incloure-les en la PAC fins que l’Administració aprova la corresponent Autorització de rompudes i les incorpora al SIGPAC com a elegibles per conreuar. El recomanable és sol·licitar el canvi d’ús al SIGPAC i a l’any següent incorporar-les a la PAC.

Controls que s’han declarat totes les parcel·les de l’explotació:

La Normativa de la PAC obliga al fet que l’agricultor declari tota l’explotació (no solament les parcel·les que tenen Drets o les que estan ben conreades).

Inspeccions en el camp:

Quan acaba el termini de presentació de la PAC, s’inicia la selecció de les parcel·les a inspeccionar. La selecció aquesta regulada per la Normativa Europea de la PAC i solament es controla anualment el 5% de les sol·licituds.

Hi ha alguns grups de sol·licitants que tenen moltes possibilitats de ser inclosos en els expedients seleccionats per inspeccionar:

  • Si has tingut inspecció en anys anteriors i et van trobar errors, tens bastants possibilitats de tornar a tenir inspecció en els anys següents.
  • Si declares més de 2 anys seguits les mateixes parcel·les de guaret, també entres en el grup de risc.
  • Si declares un percentatge elevat de pastures, mantinguts adequadament mitjançant un sistema diferent al pasturatge (sega, esbrossi, femat, etc.) també tens moltes possibilitats de tenir inspecció.

Dins d’aquests grups, es diferencien 2 tipus d’inspecció:

  •  La inspecció en camp general, en la qual només s’inspecciona si el cultiu declarat es correspon amb el que hi ha en el camp realment i si tota la superfície és elegible (que no hi hagi zones ermes, improductives, camins, , etc. majors de 100 m2).
  • La inspecció de la Condicionalitat: és una inspecció molt més intensa, ja que es comprova si es conrea adequadament (labors, podes, tractaments fitosanitaris, residus perillosos, contaminació d’aqüífers, revisió del Llibre d’Explotació, etc.).

El bestiar també tenen la seva corresponent inspecció, tant de l’existència real del nombre de caps declarats, com de la sanitat, recollida de cadàvers, medicaments, crotals, benestar animal, residus perillosos, Llibre d’Explotació omplert correctament, factures, etc.

Un altre dels temes a revisar en les explotacions ramaderes són les pastures. Es comprova que el bestiar ha pasturat en elles (que hi ha herba, que ha estat pasturada, que el bestiar pot passar entre la mala herba, etc.). També es comprova que el CAP (Coeficient de Pasturatge) és el declarat o superior.

A les parcel·les de pastures, per complir amb la Condicionalitat, cal prestar especial atenció al fet que no hi hagi plàstics abandonats, restes de fibrociment (uralita), llaunes d’oli velles, filtres d’oli usats, ampolles de cristall, electrodomèstics vells i qualsevol altre residu que pugui contaminar el sòl, la pastura, o que pugui ser ingerit pel bestiar.

Són especialment sensibles les pastures properes als pobles, als abocadors municipals, i les de vora dels pobles. En aquestes pastures és molt probable que hi hagi persones que portin enderrocs i altres residus. En el cas de tenir inspecció, el responsable és el ramader que declara la pastura, encara que no hagi estat ell qui hagi deixat els residus.

Inspecció d’admissibilitat 

En la Inspecció d’admissibilitat el que es controla en el camp és que la parcel·la tingui les condicions adequades per ser admissible per poder cobrar els pagaments dels Drets de Pagament Bàsic i Pagament Verd (Greening).

Per poder rebre aquests pagaments és necessari que les parcel·les tinguin el cultiu declarat en la PAC i que la superfície real en el camp es correspongui amb la declarada.

Els incompliments detectats afectaran al cobrament dels Drets de Pagament Bàsic, al Pagament Verd (Pràctiques beneficioses per al Clima i el Medi ambient: Diversificació de cultius, Superfícies d’interès ecològic, Manteniment de pastures, etc.), o a ambdues. La reducció de l’Ajuda per aquests incompliments és un percentatge de la subvenció. La reducció de la subvenció és major a mesura que el percentatge d’error augmenta.

Que incompliments afecten tant al Pagament Bàsic (els Drets) com al Pagament Verd?

El principal és tenir erma la parcel·la (es qualifica com “abandonada”) i no és admissible per cobrar ni aquest any, ni els posteriors, fins que aquesta situació canvia i se sol·licita a l’Administració la corresponent Al·legació al SIGPAC per treure l’abandonament.

En el cas de cultius permanents (oliveres, ametllers, fruiters, etc.), es consideren abandonats quan la plantació no és reversible: més del 30% d’arbres secs, els que no s’han podat durant diversos anys i és molt difícil recuperar-los, els que tenen als carrers gran quantitat d’arbustos, mala herba, etc. En el cas concret de la vinya, es considera abandonada si un sol any es deixa sense podar.

En el cas de les pastures, hauran de tenir el CAP (Coeficient de Pasturatge) declarat correctament.

Encara que el cultiu declarat no es correspongui amb el que veritablement hi ha en el camp, el Pagament Bàsic es cobra integrament, sempre que el cultiu s’hagi fet correctament (és a dir, que compleixi la Condicionalidad).

Quins incompliments afecten SOLAMENT al Pagament Verd (Greening)?

Tenir un cultiu diferent al declarat en la PAC i que les superfícies que quedin d’aquest cultiu en la PAC no compleixin els corresponents percentatges de diversificació de cultius i superfícies d’Interès Ecològic, és a dir, que en reduir-se les hectàrees admissibles no arribi a complir el Greening.

En el cas de les pastures, hauran d’estar pasturades, segades o esbrossades.

No és obligatori avisar al sol·licitant quan se li va a realitzar inspecció. El Reglament europeu admet que s’avisi amb un màxim de 14 dies d’antelació. Generalment, s’avisa 48 hores abans.

Teledetecció:

És una altra forma de realitzar la Inspecció d’admissibilitat. La inspecció en camp mitjançant teledetecció es realitza sobre grans superfícies (generalment una o dues comarques senceres) i en aquestes zones de Teledetecció s’inspeccionen absolutament totes les parcel·les declarades, és a dir, tots els agricultors que conreen terres en aquesta zona triada són inspeccionats.

Es realitzen 3 fotos al llarg de l’any: la primera és al final d’hivern, la segona a meitat de la primavera i la tercera a l’estiu.

Amb els resultats d’aquests vols es confeccionen les Actes de Control en el Camp a aquells sol·licitants que s’ha comprovat que tenen parcel·les incorrectes. Els que tenien les seves parcel·les correctes, no reben cap notificació.

Les inspeccions realitzades per Teledetecció són generalment més severes que les ordinàries realitzades pels funcionaris, ja que en ser una actuació a nivell nacional no se solen tenir en compte les peculiaritats de cada comarca o localitat.

La Condicionalitat:

La Condicionalitat es pot resumir en poques paraules com “conrear bé i complir la Normativa de la PAC, sobretot el manteniment del Medi ambient i el Benestar Animal”.

Les penalitzacions per no complir-la són del 3% de la subvenció total de l’explotació (no solament de les parcel·les incorrectes), com a norma general, podent variar des del 1% en casos lleus fins al 15% . Solament en el cas d’incompliments deliberats, o repetits diversos anys, pot suposar més del 20% o fins i tot del 100%.

Els principals controls que es realitzen en cada grup de cultius són els següents:

1.- Cultius Permanents: fruiters, oliveres, ametllers, vinyes, etc.

  • Han d’estar podats, tractats contra plagues i malalties, i amb el terreny cuidat adequadament.
  • La intensitat de la poda depèn de l’espècie. Per exemple: la vinya, pomeres i pereres han de podar-se tots els anys, els ametllers i oliveres és suficient amb que no tinguin xucladors lignificados, etc. No ha d’haver-hi branques seques en més del 30% dels arbres. Tampoc ha d’haver-hi més d’un 30% d’arbres amb els fruits sense recol·lectar.
  • Ha de controlar-se els atacs de plagues i malalties mitjançant els corresponents tractaments fitosanitaris. Solament se sanciona si la invasió és massiva (més del 30% dels arbres).
  • S’inspecciona abans la situació de l’arbre que el sòl. En el sòl no ha d’haver-hi en les callis arbustos lignificats (de diversos anys): romanís, esbarzers, farigoles, ginestes, jaras, joncs, etc. Perquè es consideri abandonat, la presència d’aquestes plantes lignificades ha de ser abundant (més del 30% de la superfície).
  • Tambien s’admet l’ocupació d’herbicides i la sega de l’herba.
  • La fusta de poda ha d’estar en munts, preparats per cremar o triturar quan sigui possible. Les branques escampades per la parcel·la suposen un incompliment de la Condicionalidad.

2.- Terres arables: Cereals, farratges sembrats, guarets, etc.

  • En els cultius, ha d’haver-hi menys d’un 30% de males herbes. No ha d’haver-hi més del 30% de plantes arbustives, sobretot si estan lignificats: farigoles, esbarzers, ginestes, ginebres, pins, etc.
  • Els guarets han de cuidar-se segons el costum del lloc. El lògic és que es llaurin una vegada a l’any. En tot cas, han d’estar lliures de plantes arbustives, com els cultius. Es permet emprar herbicides, sempre que no es deixin sense llaurar més de 2 anys, o el temps suficient perquè arribi a estar erm. El nivell d’abandó dependrà de les característiques particulars de cada comarca.
  • L’apilament de fem en les parcel·les de cultiu ha de ser solsament provisional, durant el temps necessari per escampar-ho pel camp. Els munts de fem fixos suposen un incompliment de la condicionalitat.
  • En les parcel·les de cereals d’hivern, no ha de llaurar-se amb vertedera des que es cullen fins a l’1 de setembre. No obstant això, si es pot utilitzar la vertedera per enterrar fem i purí (la qual cosa permet en la pràctica llaurar amb vertedera gairebé sense restriccions. Es recomana guardar justificant del propietari del fem). Amb conreador, graderies, xisel, subsolador, etc. es pot llaurar sempre.
  • Els cultius en parcel·les amb pendent pronunciada tenen limitacions de laboreig, per la qual cosa s’ha de consultar en les Oficines Agràries de cada Comunitat Autònoma.
  • Les cremes de restes agrícoles han de tenir la corresponent autorització de l’Administració. No està autoritzada la crema de rostolls, excepte el cas excepcional de blat de móro per reduir l’efecte del trepant, sempre que la Comunitat Autònoma ho decideixi.

3.- Pastures:

  • Les pastures han de tenir la suficient càrrega ramadera, o l’esbrossi corresponent, perquè els arbustos i la vegetació no dificultin el pas del bestiar i per tant sigui pasturable la major part de la superfície.
  • Es comprova que hi hagi pasturat  REALMENT el bestiar. Es comprova que hi hagi restes de fems, trepitjades del bestiar, herbes trepitjades, restes de llana als arbustos, etc. 
  • Ha d’evitar-se la seva degradació i invasió pels matolls, esbarzers, ginebres, ginestes, etc.
  • Quan la invasió de matoll i arbres és massiva, aquestes superfícies deixen de considerar-se pastures i han de qualificar-se com a parcel·les forestals, amb la qual cosa el seu Coeficient de Pasturatge passa a ser nul i deixa de ser qualificada com a Admissible per al Pagament Bàsic.

4.- Residus perillosos:

  • La nova PAC aquesta orientada prioritàriament (gairebé de forma exclusiva) al manteniment del Medi ambient. Per això, els controls més exhaustius que es realitzen són tots aquells temes relacionats directament amb els residus i la seva influència en la contaminació de les aigües.
  • El primer control es realitza sistemàticament sobre els tractaments fotosanitaris aplicats en aquesta campanya als cultius. Els productes utilitzats han d’estar autoritzats pel Ministeri d’Agricultura i han d’aplicar-se amb les dosis autoritzades, com a màxim. Per saber si un determinat producte fitosanitari està autoritzat per a un cultiu determinat, es pot consultar en la següent adreça web: Registre oficial de Productes Fitosanitaris
  • Després de rebre l’agricultor la notificació del resultat de la inspecció en l’Acta de camp, haurà de presentar el Llibre d’Explotació degudament emplenat, les factures o albarans de compra de fitosanitaris i les factures o albarans de lliurament dels envasos buits a una empesa autoritzada per al tractament dels fitosanitaris utilitzats, factures de venda dels productes venuts, etc.
  • La persona, o persones, que apareixen en el Llibre d’Explotació com que són els qui han realitzat els tractaments han d’estar en possessió del Carnet d’aplicador de Productes Fitosanitaris, amb el nivell Bàsic si és el Titular de l’Explotació i el nivell Qualificat en la resta dels casos. Es toleren els casos especials quan l’aplicador és el cònjuge, o en casos de parceries.
  • També es demanarà el certificat d’haver passat la ITV els equips de tractaments fitosanitaris (obligatori).
  • Els ramaders han de tenir actualitzat el Llibre Registre de Explotació amb les entrades i sortides apuntades correctament i han de coincidir amb els animals presents en l’explotació, els animals han d’estar identificats (crotals), els medicaments han d’estar autoritzats, els envasos recollits adequadament, etc. tots els documents han de guardar-se durant un mínim de 3 anys.
  • No ha d’haver abandonats en les parcel·les de cultiu reposats de maquinària agrícola contaminants: filtres d’oli, envasos, plàstics, restes d’olis i greixos, gasoil, rodes usades, maquinària abandonada, bateries, fibrociment (Uralita), etc.
  • Els productes perillosos han de guardar-se en el magatzem de forma separada dels productes procedents de les collites per evitar la contaminació. Com a norma general, hauran d’estar en un armari, o habitació separada, tancats amb clau, guardats en posició vertical per evitar vessaments.

5.- Contaminació de les aigües:

  • Està prohibit abocar substàncies perilloses que contaminin les aigües, com a refrigerants, dissolvents, fiitosanitaris, abonaments, fem i purí, olis, gasoil i gasolina, bateries, etc.
  • Per evitar la contaminació de les aigües, no es podran realitzar tractaments fitosanitaris en una franja de 10 mts. al costat dels rius, llacs i llacunes (les sèquies no es tenen en compte) a les zones declarades vulnerables a la contaminació per Nitrats. Els 10 mts. es mesuren des del limiti on arriba el nivell màxim de l’aigua en les crescudes ordinàries.
  • No es pot posar cap cultiu, ni abonar,  en una franja de 5 mts. al costat dels rius, llacs i llacunes . S’exceptuen les plantacions fruiters ja intal·lats (les plantades abans de 2015) que no hauran d’arrencar-se, però no es podran adobar en aquesta franja.
  • Els arbres de les ribes de les riberes, serveixen per completar les distàncies anteriors (si els arbres i arbustos ocupen 5 mts. des de la vora del riu, es podrà conrear qualsevol parcel·la al costat del riu).

6.- Zones Vulnerables a la contaminació per Nitrats:

  • En aquestes zones, és obligatori portar un registre detallat dels abonaments nitrogenats aportats als cultius. Aquest Registre es realitza en un imprès denominat “Llibre de Fertilitzants Nitrogenats”.
  • De la mateixa manera, els ramaders han de portar un registre amb les produccions i aplicacions de fem de l’explotació ramadera.

7.- Ús de l’aigua de reg:

  • En nous regadius, pous d’aigües subterrànies, etc. s’ha de justificar la concessió d’aigua per part de la Confederació Hidrogràfica corresponent i que es disposa de comptador per mesurar el cabal utilitzat.
  • En els regadius tradicionals i els de Concentració Parcelaria, aquesta concessió se suposa d’ofici.

8.- Manteniment d’elements estructurals:

  • A les parcel·les de cultiu han de mantenir-se els elements estructurals:  terrasses, enclavaments naturals dins de la parcel·la (roques, enclavaments de vegetació, arbres aïllats, etc.), tolles, llacunes, abeuradors, estanys, arbres en línia o en grups, murs de pedra, antics colomars, urnes, i qualsevol altre element que serveixi de recer a la flora i fauna.
  • Ha de prestar-se especial atenció a l’eliminació de parets. En aquests casos, sol·licitar a l’Administració la corresponent autorització i no eliminar-los abans d’obtenir aquesta Autorització.
  • El manteniment dels hàbitats naturals de la fauna autòctona, i la diversitat de la flora, és un dels principals objectius de l’actual PAC.

Què s’ha fet?

Dins de la DUN 2017 s’indica si el recinte SIGPAC consta en algun pla de gestió de dejeccions ramaderes. En cas afirmatiu, apareix a la descripció de superfícies (dades complementàries) el número del pla i el nom del seu titular.

Això està motivat per les nombroses consultes que els titulars de terra (agricultors) adrecen al Departament, sobre si determinats recintes apareixen en algun pla de gestió. Així, cada titular en serà coneixedor i tindrà l’opció (no l’obligació) de manifestar davant el Departament quina és la informació correcta. En tot cas, sempre és el ramader el responsable de disposar d’un pla de gestió correcte.

Quina informació hi apareix?

Les dades a la DUN 2017 referents a autoritzacions d’aplicació de dejeccions (fems, purins i gallinasses) són les que consten als plans de gestió de dejeccions ramaderes presentats fins al 15/11/2016. Les modificacions dels plans de gestió posteriors a l’esmentada data no hi apareixen.

Poden existir recintes on el titular no és conscient que s’hi va autoritzar l’aplicació de dejeccions. Això pot ser degut a canvis de titularitat, autoritzacions antigues realitzades pels propietaris, canvis en el SIGPAC, concentracions parcel·làries, canvis a cadastre, etc. D’altra banda, en alguns casos apareixen solapaments: terra on s’ha autoritzat l’aplicació de dejeccions a més d’un pla de gestió.

Què vol dir “Terra en diversos plans”?

En alguns casos, en lloc del número de pla de gestió on consta el recinte, hi apareix el codi “9999999” i com a nom del titular l’expressió “Terra en diversos plans”. Això significa que el recinte apareix en més d’un pla de gestió. Les principals causes són:

  • Solapaments i canvis deguts a processos de concentració parcel·lària, o a canvis de codificació de SIGPAC/CADASTRE.
  • Errors en la introducció de la informació.
  • Cessió d’una part de la superfície del recinte a un pla de gestió i la resta de superfície a un altre pla.

Recintes que no consten en cap pla de gestió

El titular de la terra no cal que realitzi cap acció davant del Departament. Fins i tot en el cas que hagi autoritzat que en aquest recinte s’hi apliquin dejeccions, no cal que realitzi  cap tràmit al Departament, ja que és el ramader (titular del pla de gestió) el responsable de modificar el seu pla i presentar-lo a l’Administració.

Cal tindre en compte, però, que en cas de recintes que l’agricultor no va declarar el 2016 però els incorpora a la seva DUN-2017, la informació sobre gestió de dejeccions sempre li apareixerà en blanc. És possible que aquests recintes constin en algun pla de gestió, si ho va autoritzar el titular de la DUN anterior. En qualsevol cas, el nou titular de la DUN, com a nou responsable de la fertilització d’aquesta terra, té la potestat d’autoritzar l’aplicació de dejeccions a favor del ramader que decideixi.

Recintes que consten en un pla de gestió

 Recinte assignat correctament a un pla de gestió

 Si la informació que apareix és correcta, no cal que el titular de la terra faci cap acció.

Hi pot haver casos en què el titular del pla de gestió que apareix sigui desconegut per a l’agricultor, ja que aquest va autoritzar l’aplicació de dejeccions ramaderes a un determinat ramader i no al que apareix a la DUN. Això és degut, en molts casos, a què es tracta de plans de gestió conjunts de diverses granges: a la DUN hi apareix només el nom del titular d’aquest pla conjunt, i no pas el de tots els ramaders que formen part del pla. En aquests casos, la informació que apareix a la DUN és correcta. En tot cas, si el titular de la terra vol assegurar-se que el ramader a qui va autoritzar està dins d’aquest pla conjunt, es pot adreçar al mateix ramader.

Recinte assignat incorrectament a un pla de gestió

En cas que el pla de gestió que apareix no estigui autoritzat a aplicar dejeccions en el recinte, el titular de la terra té l’opció (però no l’obligació) de manifestar davant el Departament quina és la informació correcta. Hi poden haver dues situacions:

  • Si el titular de la terra no ha autoritzat l’aplicació de dejeccions a cap pla de gestió, pot adreçar-se a l’Oficina Comarcal o, directament, pot emplenar i presentar al Departament l’imprès anomenat Model B (“Donar de baixa”), disponible a l’enllaç:

http://web.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/20469_Pla_gestio_ramaderes_gestio_terrres 

  • Si el titular de la terra ha autoritzat l’aplicació de dejeccions a un pla de gestió diferent del que consta a la DUN, pot emplenar i signar l’imprès anomenat Model A, disponible al web anterior. Un cop signat, l’entrega al ramader a qui autoritza a aplicar dejeccions, per tal que aquest l’inclogui en la modificació del seu pla.

Recintes que consten en diversos plans

Si en algun recinte no apareix cap número de pla de gestió, sinó l’expressió “Terra en diversos plans”, el titular de la terra té l’opció (però no l’obligació) de manifestar davant el Departament quina és la informació correcta. Cal distingir dues situacions:

  • Si l’agricultor no ha autoritzat l’aplicació de dejeccions a cap pla de gestió, pot adreçar-se a la seva Oficina Comarcal o, directament, pot emplenar i presentar al Departament l’imprès anomenat Model B, disponible al web anterior.
  • Si l’agricultor ha autoritzat l’aplicació de dejeccions a un determinat pla de gestió, pot emplenar i signar l’imprès anomenat Model A (“Cessió de terres d’un Pla de gestió”), disponible al web anterior. Un cop signat, l’entrega al ramader a qui autoritza a aplicar dejeccions, perquè l’inclogui en la modificació del seu pla.

Independentment d’això, si el titular vol conèixer més concretament quins són els plans de gestió on apareix el recinte, pot adreçar-se a l’Oficina Comarcal.