Plans de Gestió de Dejeccions Ramaderes (PGDR)

AGRO90 té molta experiència en redactar Plans de Gestió de Dejeccions Ramaderes (PGDR) com a tècnics habilitats  per als nostres clients. A continuació us fem cinc cèntims de l’obligatorietat de disposar-ne per a la gestió de fems i purins a les granges.

El Decret 136/2009, d’1 de setembre, estableix als articles 21 i 22 que:

  • Les explotacions ramaderes han de disposar i aplicar un Pla de gestió de les dejeccions ramaderes per tal d’acreditar-ne la correcta gestió.
  • Aquestes explotacions ramaderes han de portar un Llibre de gestió de les dejeccions ramaderes.

Totes les explotacions ramaderes, tret de les que no comercialitzin la seva producció i les totalment extensives amb una càrrega de pastura inferior a 80 kg N/ha i any. Els plans de gestió de les dejeccions ramaderes han de ser redactats per un tècnic competent. Aquests poden ser individuals (per a una sola explotació) o conjunts (en cas que diverses explotacions gestionin les dejeccions de manera conjunta). S’han de conservar durant els 5 anys posteriors a la data de la darrera anotació o del cessament de l’activitat.

La gestió de les dejeccions ramaderes en una explotació es pot fer dins el marc agrari, fora del marc agrari o una combinació dels dos tipus de gestió:

Gestió en el marc agrari

  • Aquest sistema de gestió consisteix en l’aplicació agrícola de les dejeccions en una base agrícola (terres de conreu, prats i pastures, pròpies o en terrenys propietat d’altres titulars), i contempla els tractaments en origen que es puguin dur a terme a les explotacions ramaderes.
  • Les explotacions que gestionen les dejeccions en el marc agrari, han de disposar dels sistemes d’emmagatzematge de les dejeccions que corresponen segons el tipus de dejecció i les capacitats necessàries segons la zona on es troben.

Gestió fora del marc agrari

  • La gestió fora del marc agrari és aquella vinculada a un gestor de residus, autoritzat per l’Agència de Residus de Catalunya (ARC).
  • En aquest tipus de gestió és aplicable la normativa sobre residus.
  • Per justificar aquest tipus de gestió cal que s’aporti el corresponent contracte vigent entre l’explotació ramadera i l’empresa gestora, on s’especifiquin les quantitats de dejeccions que el gestor es compromet a admetre. És recomanable que el contracte especifiqui, a banda de les tones o els metres cúbics anuals a entregar, també la quantitat total de nitrogen continguda en aquestes dejeccions.

La condicionalitat és un conjunt de requisits de gestió (RLG) en matèria de salut pública, zoosanitat, fitosanitat, medi ambient i benestar dels animals, a més de les bones condicions agràries i mediambientals (BCAM) que han d’observar els beneficiaris de determinats ajuts directes de la PAC que tinguin com a activitat l’agricultura i/o la ramaderia, i de determinats ajuts de desenvolupament rural d’acord amb la normativa de la Unió Europea.

A nivell de les explotacions ramaderes es tradueix en què:

  • L’explotació ha de disposar i aplicar un pla de gestió de les dejeccions ramaderes (art. 21).
  • L’explotació ha de portar un llibre de gestió de les dejeccions ramaderes (art. 22).
  • S’ha de disposar de dipòsits de capacitat suficient i estancs per l’emmagatzematge d’ensitjats i de dejeccions, o, en el seu cas, disposar de la justificació dels sistema de retirada de l’explotació (art. 15 a19).
  • Les aplicacions de dejeccions ramaderes i la resta de fertilitzants nitrogenats han de respectar, entre altres aspectes, les quantitats màximes de nitrogen a aplicar (art.5), les èpoques d’aplicació agrícola (art.6), el mètode d’aplicació dels fertilitzants nitrogenats (art.8) i s’han de tenir en compte les condicions particulars del terreny (art. 9 i 10). A més, les aplicacions han de respectar unes distàncies i terminis màxims d’incorporació de fertilitzants al sòl (art. 12 a 14).