Davant la creixent preocupació popular per la falta de benestar animal, per la situació mig ambiental i per la qüestionada falta de qualitat alimentosa de l’agroindústria i els seus productes, s’han desenvolupat algunes alternatives productives i, entre elles, la producció porcina ecològica. La cria de porcs ecològics suposa un conjunt de canvis en els elements productius (alimentació, maneig, sanitat, etc.) destinats a produir una carn d’alta qualitat millorant la situació mig ambiental, el benestar animal i la prevenció sanitària de malalties, a continuació teniu un resum de les mateixes:

 

Densitats

 

Zones d’exercici, patis o pastures

  • Els animals han de disposar d’accés a l’aire lliure, preferiblement pastures, sempre que les condicions atmosfèriques i l’estat del sòl ho permetin. la normativa no requereix, en el cas del bestiar porcí, que els espais a l’aire lliure hagin d’estar coberts de vegetació, de forma que s’accepten els patis pavimentats.
  • Les zones d’exercici hauran de permetre que els porcs puguin defecar i fotjar, satisfent el seu comportament natural.
  • Les pastures o els espais a l’aire lliure als que tenen accés els porcs hauran de passar un període de conversió d’un any. L’autoritat competent podrà reconèixer retroactivament la data d’inici del període de conversió, sempre que es pugui comprovar que les terres no han estat tractades durant l’últim any amb productes no autoritzats en producció ecològica. En el cas d’espais a l’aire lliure pavimentats, o sense cap tipus de vegetació, no serà necessari aplicar cap període de conversió.
  • Totes les explotacions, amb allotjaments o en produccions extensives, han de disposar d’instal·lacions suficients per poder aïllar o confinar tots els animals quan sigui necessari per raons sanitàries.

 

Slats o reixeta

  • Es limita la superfície de sòl amb slats o reixeta. Almenys la meitat de la superfície interior haurà de ser ferma, és a dir, construïda amb materials sòlids que no siguin slats o reixes.
  • La zona de descans anirà proveïda d’un jaç ampli i sec amb llit, que haurà de contenir palla o altres materials naturals adequats. Si aquests materials només s’utilitzen per al jaç, no serà imprescindible que tinguin qualificació ecològica.

 

Truges i lactació

  • Les truges adultes hauran de mantenir-se en grups, excepte en les últimes fases de gestació i durant el període d’alletament.
  • La lactació mínima dels garrins ha de ser de 40 dies.
  • Els allotjaments de les truges lactants amb garrins de fins a 40 dies, han de disposar d’una superfície mínima de 7,5 m2 interiors i 2,5 m2 exteriors.
  • Recomanació: En producció porcina ecològica hi ha un sistema específic de maneig que és la lactació en grup. Aquest maneig permet imitar les condicions naturals, proporcionant una gradual reducció del contacte entre la mare i els garrins, una reducció progressiva de la freqüència d’alletaments -i de la producció de llet- obtenint un període de transició més gradual. A més, permet l’establiment de jerarquia entre diferents garrinades abans del deslletament (amb efectes sobre la reducció de les causes d’estrès en el moment del deslletament).

 

Benestar animal

  • La zona de descans anirà proveïda d’un jaç ampli i sec amb llit, que haurà de contenir palla o altres materials naturals adequats.
  • Els animals no poden mantenir-se en gàbies en cap fase del seu desenvolupament.
  • Es prohibeix el lligat dels animals en totes les explotacions porcines.
  • Els animals han de disposar de materials per fotjar i se’ls hi ha d’incloure farratges a les racions diàries.
  • En la ramaderia ecològica no podran efectuar-se de manera rutinària operacions com el tall de la cua o el poliment de dents. Es permetrà la castració física, a fi de mantenir la qualitat dels productes i les pràctiques tradicionals de producció.

 

Alimentació i medicaments

  • No es poden emprar aminoàcids sintètics en l’elaboració de pinsos ecològics.
  • Es prohibeix l’ús preventiu de medicaments veterinaris al·lopàtics de síntesi química o antibiòtics (a excepció de vacunes i els sanejaments obligatoris).

 

Dejeccions ramaderes

  • Les dejeccions ramaderes generades s’hauran de destinar a terres ecològiques, sense sobrepassar els límits marcats per la normativa.
  • La càrrega ramadera total dels animals en els camps no podrà superar el límit de 170 quilos de nitrogen anuals per hectàrea de superfície agrícola (o inferior, en cas que hi hagi alguna restricció afegida per normativa de dejeccions) i sense provocar un sobrepasturatge.

 

Comercialització

  • Per poder comercialitzar carn ecològica, el control i la certificació s’han de mantenir en totes les etapes de producció, transformació i distribució, inclosos els escorxadors i sales d’especejament. En cas de sistemes de producció en règim d’integració, és imprescindible que s’inscrigui al registre d’operadors ecològics del CCPAE tant l’empresa integradora com les explotacions integrades. En aquests casos, és imprescindible aportar el contracte d’integració en el procés d’inscripció, en el qual hi ha de constar de forma clara les obligacions i responsabilitats de cadascuna de les parts, en funció de les quals es realitzarà el control.
  • En una mateixa explotació no es poden tenir animals d’una mateixa espècie gestionats de forma convencional i ecològica. Només serà possible en el cas d’animals de diferents espècies, sempre que es criïn en unitats en les quals els edificis i parcel·les de cada grup estiguin clarament separats.
  • Abans d’iniciar l’activitat és recomanable realitzar una recerca sobre les possibilitats de comercialització posteriors; tenint en compte infraestructures que pugueu tenir a prop com ara escorxadors, sales d’especejament i carnisseries.

Font: Fitxa tècnica núm. 02 publicada recentment per la Unitat de Producció Agrària Ecològica del Departament d’Agricultura.

 

FitxaNormativaPAE02