La condicionalitat RAMADERA (2023-2027)
Obligacions que han de complir els titulars d’explotacions ramaderes
Estan obligats a complir les normes establertes als següents Requisits Legals de Gestió (RLG) que queden regulats a les diferents Directives i Reglaments:
RLG2: Directiva 91/676/CEE del Consell, de 12 de desembre de 1991, relativa a la protecció de les aigües contra la contaminació produïda per nitrats procedents de fonts agràries.
En zones vulnerables a la contaminació de les aigües per nitrats, cal complir les mesures establertes al programa d’actuació per a aquestes zones, que a Catalunya està contingut al Decret 153/2019. Hi destaquen les següents mesures:
• Cal portar una anotació de la gestió realitzada amb les dejeccions i la resta de materials fertilitzants.
Respectar la regulació sobre apilaments temporals de dejeccions i altres materials fertilitzants a peu de finca.
• Disposar de capacitat d’emmagatzematge amb volum suficient i impermeable, tant per a dejeccions ramaderes com per a ensitjats.
• Respectar, per a cada tipus de cultiu, els períodes en què no es poden aplicar determinats tipus de fertilitzants.
• No sobrepassar les quantitats màximes de dejeccions i altres fertilitzants per hectàrea establertes en funció del cultiu.
• Deixar una franja amortidora, al costat dels cursos d’aigua, sense aplicació de fertilitzants.
• Cal tenir en compte les limitacions vigents en relació a l’aplicació de fertilitzants en terrenys amb pendent.
Es pot consultar fitxes divulgatives per a cada aspecte al web de l’Oficina de Fertilització.
RLG5: Reglament (CE) núm. 178/2002 del Parlament Europeu i del Consell, de 28 de gener de 2002, pel qual s’estableixen els principis i els requisits generals de la legislació alimentària, es crea l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària i es fixen procediments relatius a la seguretat alimentària.
• No es comercialitzaran aliments que no siguin segurs, ja sigui per ser nocius per a la salut humana o per no ser aptes pel consum humà.
• A totes les etapes de la producció, la transformació i la comercialització cal assegurar la traçabilitat dels animals destinats a la producció d’aliments.
• No es proporcionarà als animals pinsos que no siguin segurs, ja sigui per a la salut humana o l’animal.
• Obligació de complir els requisits normatius respecte a la higiene dels pinsos i el manteniment de la traçabilitat.
• Si es creu que no es compleixen els requisits d’innocuïtat dels pinsos cal informar immediatament les autoritats competents i adoptar mesures preventives.
• Els medicaments veterinaris s’han d’usar correctament, i els tractaments han de constar correctament informats al Registre corresponent.
• Els pinsos medicats i els no medicats s’han d’emmagatzemar i manipular de manera que es redueixi el risc de contaminació creuada o d’alimentació d’animals amb pinsos no destinats a aquests.
• A totes les actuacions es garanteixen les condicions higienicosanitàries i de benestar animal establertes a la normativa vigent.
• Notificar a l’autoritat competent qualsevol risc sanitari o alimentari i qualsevol signe clínic o sospita de l’aparició d’alguna malaltia d’alta difusió molt virulenta o de declaració obligatòria.
• Les explotacions lleteres han d’estar qualificades sanitàriament respecte la tuberculosi i brucel·losi, i en cas de pèrdua de qualificació sanitària poder acreditar la comunicació al comprador de la llet. Les explotacions no qualificades es sotmeten als programes nacionals d’eradicació, donen resultats negatius a les proves oficials de diagnòstic i la llet es tractada tèrmicament.
• Mantenir separats i aïllats de la resta del bestiar els animals notificats com a positius a brucel·losi o tuberculosi, i la seva llet es manté separada.
RLG6: Directiva 96/22/CE del Consell, de 29 de abril de 1996, por la que se prohibeix utilitzar determinades substàncies d’efecte hormonal y tireostàtic i substàncies β-agonistes en la cria de ramat i es deroguen les Directives 81/602/CEE, 88/146/CEE y 88/299/CEE.
• No s’administren substàncies amb acció tirostàtica, estrogènica, androgènica o gestagènica, ni β-agonistes, excepte en casos permesos per la normativa i sempre sota supervisió d’un veterinari.
• No es posseeixen animals als que se’ls hagi subministrat les substàncies anteriors, i no es comercialitzen sense que hagi transcorregut el termini mínim establert per a la substància administrada.
• No es disposa de medicaments d’ús veterinari que continguin β-agonistes que puguin usar- se per a induir tocòlisi.
• Si s’administren productes autoritzats, es respecta el termini s’espera establert per aquests productes abans de comercialitzar els animals o la seva carn o productes derivats.
RLG9: Directiva 2008/119/CE del Consell, de 18 de desembre del 2008, relativa a les normes mínimes per a la protecció de vedells.
L’àmbit d’aplicació d’aquesta norma són les explotacions que mantinguin vedells amb menys de 6 mesos d’edat sempre i que no estiguin mantinguts amb la mare per l’alletament. Estableix una sèrie de condicions específiques a complir en relació a:
Espai disponible
• Els vedells de més de 8 setmanes d’edat no es tanquen en recintes individuals, excepte si és per indicació veterinària, o l’explotació té menys de 6 vedells de cens o els animals s’han de mantenir amb la mare per a ser alletats.
• Si els vedells s’allotgen en grup, cal respectar les següents relacions d’espai-pes viu de vedell: 1,5m2-pes<150Kg // 1,7m2 – 150Kg =<pes<220Kg // 1,8m2 – pes >= 220 Kg.
Edificis i estables
• El estables han d’estar construïts de manera que tots els vedells es puguin estirar, descansar, aixecar-se i netejar-se sense perill. El terra ha de ser de fàcil neteja i desinfecció i no presentar superfícies lliscants o aspreses que puguin provocar ferides als animals.
• Els vedells de menys de dues setmanes han de disposar de llit adequat.
• La zona de descans ha de ser adequada i confortable , seca i disposar d’un sistema de desguàs.
• Els vedells han de disposar de llum natural o artificial com a mínim en el període compres entre les 9-17 h.
Alimentació aigua i altres substàncies
• Tots els vedells de més de 2 setmanes han de tenir accés a aigua fresca adequada, en quantitat suficient i en tot moment.
• Els equips de subministrament d’aliment i aigua quan els vedells estiguin allotjats en grup i no siguin alimentats a voluntat (ad libitum) o per un sistema automàtic, hauran de permetre a cada vedell tenir accés a l’aliment al mateix temps, almenys dues racions diàries.
• Els vedells han de rebre calostre, tan aviat com sigui possible després del naixement, i en tot cas en les primeres sis hores de vida.
• L’alimentació ha de ser adequada a les necessitats fisiològiques del vedell ( mínim dos racions diàries) i incloure una dosis suficient de ferro.
• Els vedells de més de dos setmanes se’ls proporciona una ració diària mínima de fibra, augmentant-se la quantitat de 50 g a 250 g diaris pels vedells de 8 a 20 setmanes d’edat.
Procediment de cria.
• No es posarà morrió als vedells.
RLG10: Directiva 2008/120/CE del Consell, de 18 de desembre de 2008, relativa a les normes mínimes per a la protecció de porcs
Espai disponible
• La superfície de terra lliure que han de disposar els garrins deslletats o els porcs de producció criats en grup (excloent les truges i truges joves després del cobriment) serà com a mínim de:
• La superfície total de sòl lliure i l’amplada mínima dels costats dels recintes en truges i truges joves després del cobriment:
• Les truges i truges joves s’han de mantenir en grups entre les 4 setmanes posteriors al cobriment i els 7 dies anteriors al part. Aquest requisit no s’aplica a explotacions amb menys de 10 truges de capacitat, sempre que els recintes permetin que es puguin donar la volta fàcilment.
• Les corralines dels verros han de permetre que puguin donar-se la volta, sentir, olorar i veure els altres porcs. La zona de superfície de sòl lliure ha de ser d’un mínim de 6 m2/verro en general, i si aquests recintes a més s’utilitzen per cobriment ha de ser de 10 m2/verro com a mínim.
Revestiment del terra
• Superfície mínima de sòl continu i compacte (SCC) per truges i truges joves després del cobriment:
En cada recinte, una part del sòl lliure, independentment de la mida del grup, ha de ser de sòl continu i compacte. Aquest sòl ha de ser, com a mínim, 1,3 m2/truja i 0,95 m2/truja després de cobriment. S’entendrà com a SCC aquell tipus de sòl, que amb independència del material, forma o disseny, té com a màxim un 15% d’obertures de drenatge en tota la seva superfície.
• Mides reglamentàries de l’engraellat.
Condicions de cria
• Intensitat mínima de la llum: 40 lux, mínim 8hores al dia.
• S’ha d’evitar un nivell de soroll continu superior a 85dBe així com sorolls sobtats o persistents.
• Els animals han de disposar d’una zona de descans drenada, neta i confortable tèrmicament, que permeti que tots es puguin tombar a l’hora.
• El terra ha de ser llis, regular, rígid i que no rellisqui.
• Els porcs s’han de poder veure els uns al altres, amb excepció de les truges i truges joves durant el part i la setmana anterior a aquest, que es podran mantenir fora de la vista dels animals de la seva espècie.
Material d’enriquiment
• Tots els porcs, independentment de la seva categoria i de la seva situació, han de disposar i poder accedir, de forma permanent, a materials d’enriquiment que permetin cobrir les seves necessitats innates de manipulació i investigació, sense comprometre la seva salut.
Aigua, aliments i fibra
• Tots els porcs han de ser alimentats com a mínim, un cop al dia. Quan s’alimenten en grup però no ad libitum o per mitjà d’un sistema de reconeixement individual, tots el porcs han de tenir accés simultani a la menjadora per evitar baralles per competència.
• Totes les truges han de rebre una quantitat suficient d’aliments de volum o rics en fibres, així com aliments amb un elevat contingut energètic.
• Tots els porcs majors de 2 setmanes d’edat, han de tenir accés permanent a una quantitat suficient d’aigua fresca.
Llibertat de moviments
• Està prohibit que les truges estiguin lligades. Han de disposar d’un espai lliure al darrera seu per permetre el seu part de forma natural o assistida.
• Les gàbies de part han de disposar de dispositius de protecció dels garrins.
• Els garrins han de disposar d’una superfície de sòl ja sigui amb palla o amb qualsevol altre material adequat que permeti que tots els animals puguin estar ajaguts al mateix temps.
• En la paridora els garrins han de disposar d’un espai suficient per poder ser alletats sense dificultat.
Maneig
• Mantenir temporalment en recintes individuals als porcs que calgui criar en grups, però siguin particularment agressius, hagin estat atacats per altres porcs o estiguin malalts o ferits. En aquest cas, verificar que la cel·la individual que s’utilitzi permet que l’animal es giri fàcilment, sempre que això no sigui contrari a consells veterinaris específics.
• Disposar de mesures per prevenir baralles en porcs criats en grup: material d’enriquiment suficient, increment de la vigilància si hi ha risc de baralles, espais per amagar-se, densitat de cria correcta, ventilació adequada, lots • homogenis
• La barreja d’animals es realitza el més aviat possible
• L’ús de tranquil·litzants és excepcional i sempre prèvia consulta a un veterinari
• Els garrins no es poden desmamar abans de tenir 28 dies d’edat, a no ser que siguin traslladats a instal·lacions especialitzades que podran ser desmamats fins a 7 dies abans. La setmana anterior al part les truges han de disposar de material per a fer el niu
Mutilacions
• Només es realitzen intervencions traumàtiques o mutiladores si estan justificades per motiu d’identificació, tractament o diagnòstic, i només en relació al que estableixi la normativa en referència a: reducció d’ullals (abans dels 7 dies de vida i si hi ha proves que es produeixen lesions), escuat parcial (si hi ha lesions i s’han adoptat prèviament mesures per a evitar la caudofàgia), castració de mascles i anellat del musell únicament en extensiu.
RLG 11: Directiva 98/58/CE del Consell, de 20 de juliol de 1998, relativa a la protecció dels animals a les explotacions ramaderes.
• Els animals esta cuidats per un nombre suficient de personal, amb coneixements i competència professional suficient.
• Si requereixen una atenció freqüent són inspeccionats com a mínim un cop al dia. Qualsevol animal ferit rep immediatament el tractament adequat, consultant al veterinari si és necessari.
• Si és necessari es disposa d’un local per aïllar els animals malalts o ferits.
• El ramader disposa d’un registre de tractaments mèdics i aquest registre es manté cinc anys com a mínim.
• El ramader registra els animals trobats morts en cada inspecció, a l’apartat de baixes del llibre de registre de l’explotació. El registre es manté mínim 3 anys.
• Els materials de construcció amb els que contacten els animals es poden netejar i desinfectar a fons, sense cantonades que puguin causar ferides.
• Les condicions mediambientals dels edificis (ventilació, pols, temperatura, humitat relativa, concentració de gasos) no son perjudicials per als animals.
• Els animals no es mantenen es obscuritat permanent, ni s’exposen a llum artificial sense interrupció adequada. La il·luminació ha de ser adequada.
• En la mesura del possible, els ramat a l’aire lliure es protegeix contra les inclemències meteorològiques, els depredadors i el risc de malalties.
• Tots els equips automàtics/mecànics indispensables per al benestar animal (alimentació, beguda, ventilació) s’inspeccionen com a mínim un cop al dia.
• Si el benestar dels animals depèn d’un sistema de ventilació artificial, es preveu un sistema d’emergència adequat, garantint renovació de l’aire en cas de fallada del sistema, un sistema d’alarma i la verificació regular del seu correcte funcionament.
• Els animals reben una alimentació sana i adequada a la seva edat i espècie.
Tots els animals tenen accés a l’aliment i a l’aigua en quantitat suficient. Els equips de subministrament d’aliments i aigua estan dissenyats de forma que es redueixi la contaminació i que la competència dels animals sigui mínima.
• No es manté a cap animal a l’explotació si això implica perjudici al seu benestar, ni s’usen procediments de cria que ocasionin patiments o ferides. Els animals no tenen limitada la capacitat de moviment. Si cal lligar-los se’ls proporciona espai suficient per a les seves necessitats fisiològiques i etològiques. Es compleix la normativa vigent en matèria de mutilacions. No s’administra a cap animal cap altra substància més enllà de les permeses amb finalitats terapèutiques o profilàctiques o per a tractament zootècnic.