Ramaderia ecològica

• L’explotació és recomanable que es situi en terrenys amb arbres (devesa d’alzinar, olivars,  etc.) perquè així les gallines es sentin més protegides i explorin tota la parcel·la, aprofitant d’aquesta manera l’estrat herbaci d’aquesta. Cal evitar situar-la en zones que s’entollin per a evitar així possibles focus de contagi de malalties.
• Es buscaran zones a l’abric dels vents dominants, pel fet que els dies de fort vent pot afectar negativament en la posta de les gallines.
• Es col·locarà una tanca perimetral d’uns 2 metres d’alçada, i fins i tot fixar-la al sòl amb ciment per a evitar l’entrada d’animals.
• A la nau o galliner la densitat d’animals no podrà superar les 6 gallines/m².  El galliner donarà accés a un parc a l’aire lliure que haurà de tenir unes dimensions mínimes de 4m² per gallina. Aquesta segona dada es correspondria amb unes 2.500 gallines per hectàrea, xifra bastant elevada pel fet que existeix una limitació en l’aportació de fem que els nostres animals aportaran sobre la parcel·la, no podent sobrepassar els 170 kg de nitrogen per hectàrea,per la qual cosa és recomanable donar-li unes densitats en parc no superiors a les 1.000 – 1.500 gallines per hectàrea.
• El disseny de les instal·lacions variarà en funció de l’enfocament final del projecte. Si es planteja com una activitat complementària, es podria atendre un número inferior a 1000 gallines,i per a això caldria utilitzar instal·lacions simples i econòmiques. Per contra, si es tractarà de l’activitat principal, ocupant a temps complet almenys a una persona, necessitarem unes 3.000 gallines. Les instal·lacions tindran en aquest cas que adquirir majors dimensions i tenir línies de menjadores i abeuradors automàtics.
• L’interior de les instal·lacions també ha de complir els requisits que es reflecteixen en la taula següent:
  • Penjadors: 18 cm. mínim per gallina.
  • Ponedores individuals: 8 gallines per ponedora com a màxim.
  • Ponedores col·lectives: 120 cm² per gallina com a mínim 4 m. mínim de longitud combinada.
  • Trapes per cada 100 m² de nau
• A més, el galliner haurà de disposar d’almenys la cinquena part del seu sòl per a la recollida de les dejeccions dels animals, essent 3.000 ponedores el número màxim a tenir per galliner.

S’haurà d’utilitzar pinso ecològic equilibrat compost per cereals, lleguminoses i altres aliments que aportin l’alta necessitat d’energia i proteïnes que requereixen per a aconseguir uns nivells de posta acceptables.  

La lluita contra les malalties ha de basar-se en la prevenció. Per a això s’ha de tenir un adequat maneig en la cria de les gallines, aportant alimentació equilibrada en totes les èpoques de l’any, disminuint, en la manera del possible, les densitats d’animals, donant-los un tracte adequat, sense moviments bruscos i, sobretot, extremant les mesures d’higiene, evitant en tot moment la falta de ventilació, la humitat i la brutícia de les menjadores, abeuradors i ponedores. La neteja de les instal·lacions haurà de ser freqüent, retirant el llit quan ho vegem necessari i afegint posteriorment palla o pellofa d’arròs en abundància així com productes dessecants.

Després d’haver tingut un lot d’animals, les instal·lacions hauran de romandre almenys un mes buides abans d’introduir el següent.
Si les gallines s’han comprat amb menys de 3 dies s’haurà de recórrer a un veterinari perquè ens posi un pla de vacunació adequat a les nostres condicions en granja.
Si es tracta de polletes ecològiques de més edat (de 14 i 18 setmanes) vindran ja vacunades, per la qual cosa si cuidem els altres aspectes del maneig (densitats, higiene, alimentació, etc.) no es té perquè tenir problemes.

És molt important realitzar un seguiment dels paràmetres tècnics, portant registres de consum d’aliment, registres de baixes d’animals, etc., i que en contrastar-los indiquin si existeixen anomalies en la producció. Així es podran detectar precoçment els indicis de malaltia, de manera que puguin ser controlats amb els mètodes que ens permet la normativa ecològica i evitar així, recórrer als tractaments amb medicina convencional que paralitzarien temporalment la  venda d’ous ecològics.

• Els animals han de disposar d’accés a l’aire lliure, preferiblement pastures, sempre que les condicions atmosfèriques i l’estat del sòl ho permetin. la normativa no requereix, en el cas del bestiar porcí, que els espais a l’aire lliure hagin d’estar coberts de vegetació, de forma que s’accepten els patis pavimentats.
• Les zones d’exercici hauran de permetre que els porcs puguin defecar i fotjar, satisfent el seu comportament natural.
• Les pastures o els espais a l’aire lliure als que tenen accés els porcs hauran de passar un període de conversió d’un any. L’autoritat competent podrà reconèixer retroactivament la data d’inici del període de conversió, sempre que es pugui comprovar que les terres no han estat tractades durant l’últim any amb productes no autoritzats en producció ecològica. En el cas d’espais a l’aire lliure pavimentats, o sense cap tipus de vegetació, no serà necessari aplicar cap període de conversió.
• Totes les explotacions, amb allotjaments o en produccions extensives, han de disposar d’instal·lacions suficients per poder aïllar o confinar tots els animals quan sigui necessari per raons sanitàries.

• Es limita la superfície de sòl amb slats o reixeta. Almenys la meitat de la superfície interior haurà de ser ferma, és a dir, construïda amb materials sòlids que no siguin slats o reixes.
• La zona de descans anirà proveïda d’un jaç ampli i sec amb llit, que haurà de contenir palla o altres materials naturals adequats. Si aquests materials només s’utilitzen per al jaç, no serà imprescindible que tinguin qualificació ecològica.

• Les truges adultes hauran de mantenir-se en grups, excepte en les últimes fases de gestació i durant el període d’alletament.
• La lactació mínima dels garrins ha de ser de 40 dies.
• Els allotjaments de les truges lactants amb garrins de fins a 40 dies, han de disposar d’una superfície mínima de 7,5 m² interiors i 2,5 m² exteriors.
• Recomanació: En producció porcina ecològica hi ha un sistema específic de maneig que és la lactació en grup. Aquest maneig permet imitar les condicions naturals, proporcionant una gradual reducció del contacte entre la mare i els garrins, una reducció progressiva de la freqüència d’alletaments -i de la producció de llet- obtenint un període de transició més gradual. A més, permet l’establiment de jerarquia entre diferents garrinades abans del deslletament (amb efectes sobre la reducció de les causes d’estrès en el moment del deslletament).

• La zona de descans anirà proveïda d’un jaç ampli i sec amb llit, que haurà de contenir palla o altres materials naturals adequats.
• Els animals no poden mantenir-se en gàbies en cap fase del seu desenvolupament.
• Es prohibeix el lligat dels animals en totes les explotacions porcines.
• Els animals han de disposar de materials per fotjar i se’ls hi ha d’incloure farratges a les racions diàries.
• En la ramaderia ecològica no podran efectuar-se de manera rutinària operacions com el tall de la cua o el poliment de dents. Es permetrà la castració física, a fi de mantenir la qualitat dels productes i les pràctiques tradicionals de producció.

• No es poden emprar aminoàcids sintètics en l’elaboració de pinsos ecològics.
• Es prohibeix l’ús preventiu de medicaments veterinaris al·lopàtics de síntesi química o antibiòtics (a excepció de vacunes i els sanejaments obligatoris).

• Les dejeccions ramaderes generades s’hauran de destinar a terres ecològiques, sense sobrepassar els límits marcats per la normativa.
• La càrrega ramadera total dels animals en els camps no podrà superar el límit de 170 quilos de nitrogen anuals per hectàrea de superfície agrícola (o inferior, en cas que hi hagi alguna restricció afegida per normativa de dejeccions) i sense provocar un sobrepasturatge.

• Per poder comercialitzar carn ecològica, el control i la certificació s’han de mantenir en totes les etapes de producció, transformació i distribució, inclosos els escorxadors i sales d’especejament. En cas de sistemes de producció en règim d’integració, és imprescindible que s’inscrigui al registre d’operadors ecològics del CCPAE tant l’empresa integradora com les explotacions integrades. En aquests casos, és imprescindible aportar el contracte d’integració en el procés d’inscripció, en el qual hi ha de constar de forma clara les obligacions i responsabilitats de cadascuna de les parts, en funció de les quals es realitzarà el control.
• En una mateixa explotació no es poden tenir animals d’una mateixa espècie gestionats de forma convencional i ecològica. Només serà possible en el cas d’animals de diferents espècies, sempre que es criïn en unitats en les quals els edificis i parcel·les de cada grup estiguin clarament separats.
• Abans d’iniciar l’activitat és recomanable realitzar una recerca sobre les possibilitats de comercialització posteriors; tenint en compte infraestructures que pugueu tenir a prop com ara escorxadors, sales d’especejament i carnisseries.